Alegria

Cau es sol de s'horabaixa dins s'horitzó, damunt la mar arrissada es avions. Cau es sol de s'horabaixa vermell i calent, me sala i m'arengada sa pell. Es penyassegat i una pluja suau de pols estelar. Cau es sol de s'horabaixa i plàcidament sa gent se dutxa i ompl es carrers. Cau es sol de s'horabaixa dins es meu cor, tothom m'estima i jo estim tothom. Falla sa corrent ses fireres no vendran cacauets. Alegria, ses òrbites en sincronia, i es ovnis se pinyen i deixen un cràter per sempre dins sa meva vida... alegria.

Antònia Font

La tarde gira

Paseábamos por esas calles, volábamos entre nuves desechas, mientras crecía la luna en el aire, mientras giraba la tarde y te sentía tan cerca, que podia disimular, que era tan fácil pensar, lo fácil que era intentar, que esto durara un poco más...

...Y ahora que ya no, ahora que ya no paseamos, que casi no hablamos, me intentará convencer de que tu ya no estás, pero yo me negaré a creer que eso es verdad.

Nadadora