Friday, April 10, 2009

Final Feliç


Ell va dir piscines, ella trampolins. Ell va dir planetes, ella va dir ‘quins?’ I quina pena es desencís, què rotunda i què valent; no va ser, precisament, no va ser un final feliç. Ell va dir quimonos, ella maniquís. Ell va dir tigressa, ella colibrís. I quina pena es desencís, què dolenta i què dolent; no va ser, precisament, no va ser un final feliç. Ell va dir llimones, ella va dir groc. Ell va dir pintura, ella va dir pot. I quina pena es desencís, què dolenta i què dolent; no va ser, precisament, no va ser un final feliç. I quina pena es desencís, què rotunda i què valent; no va ser, precisament, no va ser un final feliç.

Joan Miquel Oliver

5 comments:

Albert Lloreta said...

cançonassa!

Andreä said...

però molt trista també :S

Alegria De La Huerta said...

M'encanta Lego y Arbre que mira farola. Si has llegit el misteri de l'amor et recomano comprar "Quadern 2008" que inclou Bombón mallorquín ;) Quin prodigi d'homo i neurones!! Joan Miquel Oliver!!

Miriam said...

Meravellosa cançó, l'acabe de sentir a la ràdio :)

Anonymous said...

Me encanta Joan Miquel Oliver, lo conoci esta maniana en radio3! Arbre que mira farola...

Me gusta tu blog!

...Ada.