Sunday, May 24, 2009

Els vells


Se m'ha tornat a escapar, torno a anar-li al darrere, no penso tenir pietat, se m'ha tornat a colar un vell. Portes de l'armari obertes, el millor record és amb les barques, l'avi aguantava la cadira mentre jo endreçava la casa. No, si vull córrer no és per escapar-me, sinó perquè passi el temps, si vull córrer, perquè passi més ràpid el temps. Li vaig dir a un amic el que sentia per ell, ell em va contestar ja m'ho podries haver dit abans. No tinc por de fer-me vell sinó de que els meus pares es facin vells, tendres nobles com els gossos vas dir que trist que és veure'ns així. No, si vull córrer no és per escapar-me sinó perquè passi el temps si vull córrer perquè passi més ràpid el temps passi més ràpid el temps passi més ràpid el temps passi més ràpid el temps.

Sedaiós

Monday, May 11, 2009

Contra les cordes


Només després de molt de temps tinc un primer esquema. La boira s’ha anat dissipant, a base d’esforç i treball. No t’he oblidat et tinc present, tinc bona memòria. Però aquest cop ho he de fer sol, mentre la sorra cremi. Perquè és quan em sento empès contra les cordes. Que m’enfronto a mi mateix. Porto llana porto guants, cobert per si em perdo. Tot i així no m’és senzill, el dubte m’assalta constant. Just el dia que no hi ets desperto del coma. Alguns dies em sento així; les pors corrent per la sang. Però és quan em sento empès contra les cordes. Que m’enfronto a mi mateix. Com estar tocant l’eix de l’univers. Rescrivint el passat, millorant el present. Surto, agafo el meu patí; arribo a la cala. Et porto a on em van portar; allí ens estan esperant. És aquesta l’actitud d’on surten les coses. M’ho dic ben alt, que quedi clar; no vull tornar-ne a dubtar. Perquè és quan em sento empès contra les cordes. Que m’enfronto a mi mateix. Com estar tocant l’eix de l’univers. Rescrivint el passat, millorant el present.

Samitier

Tuesday, May 05, 2009

100 veces no puede ser


Ven, déjalo todo y ven, no preguntes por qué, yo tampoco lo sé. Ven, dice el eco después, y la noche también, no preguntes por qué, déjalo todo y ven. Pero ya aprendí que casi nada es como podría ser. Tú me podrías curar la inquietud y el dolor pero en el fondo sé que eso no puede ser. Y así aprendí que un final feliz no es para mí. Así aprenderé que casi nada es como podría ser. Así aprenderé que casi nada es como podría ser. Para aprender escribiré 100 veces "no, no puede ser". Para aprender escribiré 100 veces "no, no puede ser". Así aprenderé que casi nada es como podría ser. Así aprenderé que casi nada es como podría ser. Para ejercitarme escribiré 100 veces más, para no olvidarme lo tatuaré en un pie. Y así aprendí que un final feliz no es para mí. Y así aprendí que un final feliz no se hizo para mí.

Ama