Thursday, August 13, 2009

Els gats 2


Ell que diu que ve amb una nau de pastanagues i que a tu no t’hi posin ceba enlloc. Ell que diu "què bé!" i tu, vés que li vols fer-hi i que resignat tu menges i et fots. Que no val la pena escriure l'acarona per robar-li el cor, que no val la pena viure a Barcelona per tenir-hi un gos. Que no val la pena viure a Barcelona per tenir-hi un gat...uh uh ah!

El petit de cal eril

3 comments:

marypepapop said...

me ha encantado descubrir este blog!!!pasaré a menudo, seguro que iré conociendo a grupos interesantes. saludos ye-yés!

Alegria De La Huerta said...

Doncs ahir me'n vaig perdre el concert que feien a Gràcia. Realment millor no tenir ni gats ni gossos a la ciutat, per mi un pis petit sense fauna i la poca flora que hi pugui sobreviure.

Anonymous said...

Hola! me encanta este disco no puedo parar de escucharlo, está como hecho a medida. te robo las letras ;) www.fotolog.com/lastdaysofapril
adeu!