Sunday, January 31, 2010

Fracaso escolar

Era tan desgraciat tot li sortia fatal, todo mal, todo mal. Amb una vida infernal no per res personal todo mal, todo mal. Pobre subnormal, ni dejar de fumar, todo mal, todo mal. Quin sopar de nadal era d'esperar... (que es volgués suicidar) fracaso, fracaso, fracaso escolar nadie te va a hacer caso, fracaso ahórcate ya, suicídate ya, ahórcate ya. Fracasado, desgraciado, divorciado y subnormal.

Las Pinitos

Saturday, January 30, 2010

M'agradaria ser un lemür

Voldria ser un cangur per poder passar de tu saltar i menjar herba. Podria ser un llimac i bavejar amb dignitat, no com un merda. M'agradaria ser un lemür que no sé com són. I no pensar en tu. I no pensar en tu. Tu podries ser un Mp3 per no ocupar tan lloc en el meu cor. O ser una gàbia i així jo tindria excusa per estar tancat. M'agradaria ser Nesquik per poder dissoldre'm ja. I no pensar en tu. I no pensar en tu. Sóc transparent quan et busco i quan no et miro em vols. És com un vermut sense Coca-cola, com un disc dur sense dades dins, com un tros de cel perdut. Voldria ser un buldog amb un nom horrible per no tenir esperança. Podria ser un cargol i ser hermafrodita, o un escarabat antinuclear. M'agradaria ser un lemür i és que no sé que collons fan. I no pensar en tu. I no pensar en tu. Sóc repel·lent quan et busco i quan no et miro em dol. És com un caramel d'un desconegut que el vols però saps que no el pots voler. Com un cangur, com un llimac, com un lemür, com ser Nesquik, com un buldog, com un cargol, com un tros de cel perdut. I així és la nostra historia com un llibre sense lletres, com unes dades sense disc dur, però com un dia sense pa. És com un dia sense pa. Llarga com un dia sense pa...

Estanislau Verdet

Wednesday, January 27, 2010

8 punts


Em vaig despertar al teu costat amb el cap sagnant. Cosint el meu front esguinçat et vaig sentir cantant. Jo porto xandall i no vaig quasi mai afeitat, tu duus xancles i mitjons no veus que estem fets l’un per l’altre. I vuit punts i un bony és el que m’ha costat saber el teu nom.

4t1a

Tuesday, January 05, 2010

Te debo un baile


Quiero evitar la baldosa que baila y va y me pisa el pié el invierno. Tú me dirás que son cosas que pasan igual que pasa esta otra ambulancia. Voy a quitar todas estas zetas de el sopor que te infunden mis letras. La próxima vez que levantes las cejas de incredulidad que sea al mundo y no a mí condición de aturdido. Encuentro que todo está perdido. Pero como que el mal ya está hecho lo bueno va a encontrar su oportunidad. Ahora tú no dejes que hable. Te debo un baile y no una explicación. Nunca te voy a pedir que confíes en mí.

Nueva vulcano