Voldria ser un cangur per poder passar de tu saltar i menjar herba. Podria ser un llimac i bavejar amb dignitat, no com un merda. M'agradaria ser un lemür que no sé com són. I no pensar en tu. I no pensar en tu. Tu podries ser un Mp3 per no ocupar tan lloc en el meu cor. O ser una gàbia i així jo tindria excusa per estar tancat. M'agradaria ser Nesquik per poder dissoldre'm ja. I no pensar en tu. I no pensar en tu. Sóc transparent quan et busco i quan no et miro em vols. És com un vermut sense Coca-cola, com un disc dur sense dades dins, com un tros de cel perdut. Voldria ser un buldog amb un nom horrible per no tenir esperança. Podria ser un cargol i ser hermafrodita, o un escarabat antinuclear. M'agradaria ser un lemür i és que no sé que collons fan. I no pensar en tu. I no pensar en tu. Sóc repel·lent quan et busco i quan no et miro em dol. És com un caramel d'un desconegut que el vols però saps que no el pots voler. Com un cangur, com un llimac, com un lemür, com ser Nesquik, com un buldog, com un cargol, com un tros de cel perdut. I així és la nostra historia com un llibre sense lletres, com unes dades sense disc dur, però com un dia sense pa. És com un dia sense pa. Llarga com un dia sense pa...
Estanislau Verdet