Tuesday, January 05, 2010

Te debo un baile


Quiero evitar la baldosa que baila y va y me pisa el pié el invierno. Tú me dirás que son cosas que pasan igual que pasa esta otra ambulancia. Voy a quitar todas estas zetas de el sopor que te infunden mis letras. La próxima vez que levantes las cejas de incredulidad que sea al mundo y no a mí condición de aturdido. Encuentro que todo está perdido. Pero como que el mal ya está hecho lo bueno va a encontrar su oportunidad. Ahora tú no dejes que hable. Te debo un baile y no una explicación. Nunca te voy a pedir que confíes en mí.

Nueva vulcano

6 comments:

OvV said...

temazo...

flop! said...

brutal

Anonymous said...

Aviam si per aquí puc contactar amb tu. No em coneixes però volia agrair-te el fet d'haver conegut el llibre "La noia de les taronges" gràcies a tu. Té deixat un missatge a Myspace intentant saber com poder-te enviar el e-mail que ja havia escrit però que no hem permet enviar-lo perque no sóc "amic" (tampoc sé ben bé com funciona això). Si pots ajudar-me d'alguna manera, tan sols voldria enviar-te el e-mail. Ho sento les molèsties...

Liberté· said...

Qué lindo.
Unbeso!

Blanch said...

ei sr anònim! el meu mail és blancavinas7@hotmail.com

ja em diràs algua cosa!

no he pogut veure res al myspace!

Life in estéreo said...

Oix! M'acabes de transportar a Barcelona...
: (

Els escoltare en aquesta nit d'estiu prematura a la teva salut.

Un petó!