Saturday, June 22, 2013

Nina de miraguano

Lo único que necesito es olvidarme de que existo by Cohetes naranjas

La Maria se dorm
i a fora el vent la bressola
Rum, rum, entre les branques
una remor com de mar
La Maria se dorm
i desitjos i encanteris amagats
a la panxa d'una nina
li bressolen la son
Que el llit es converteixi en un mar esbarriat
i els llençols en veles de paper d’arròs
i se t’endugui un aeri oceà de peixos alats
i llagostes d’ales d’aigua
i que després,
sentint el vertigen de ser gota d’aigua freda de pluja
i et facis amiga dels calabotins
i us passeu el que queda de nit xerrant
i mirant les estrelles des de sota l’aigua
que no et facis vella sense fer-te gran
que no et facis gran sense créixer,
que no perdis la inèrcia del somriure,
que no oblidis la urgència del moment,
que sentis que formes part d’una tribu
i que respectes el seu cos
però vegis que només és una canoa
que no et senti dir mai:
“sí, sóc aquesta mandrosa acumulació d’errors
I que entenguis que estimar
és estimar involuntàriament, imperfectament, inevitablement
i que si t’enamores d’algú
t’entrebanquis contínuament pel seu nom
i que et digui:
“t’estimo, però no ho sé escriure”
I que quan us veieu, els vostres ulls,
els teus i els seus
siguin com quatre ocells que se us emportin en volandes
que no siguis com tota aquesta gent
que fa la veu trista per telèfon
que si plores notis que el torrent de llàgrimes et neteja
que si te’n vas, sentis a dir-te:
“quan me mori enyoraré enyorar-te”
que arribi l’hivern a la primavera de la vida
i que recordis que tots parim pels ulls
que la gent és qui s'és, com s'és
el que s'és
i et fan ser
i que entenguis que delires
i confies per un instant que no ho fas
Que un dia un noi o una noia et digui:
estic enamorat de la imperfecció del teu cos
de la lluna dels teus pits
de la carn de la teva cara
de l’aigua dels teus ulls
i el desig que vol – sense saber que vol –
em xiscla a cau d’orella:
que la memòria no et sigui massa fràgil
que et sàpiga donar contínuament a llum
i que estimis i et deixis estimar
que sovint és la lliçó més difícil d’aprendre
i després, silenci.
Sigues només un infant que fa gargots
mantiguis la teva innocència lluny de l’abast dels adults
i no et venguis mai per una droga de tranquil·litat
per una punyalada amable
per una tendra esgarrapada als llavis
i no siguis mai per ningú
i que ningú sigui per tu
només una aixada a les pupil·les
procura mantenir algun desig incomplert
i sempre purs els orificis del cor:
ulls, boca, nas i orelles
i estiguis contenta

Pau Riba 

No comments: