Estiu

L’abracefa primera baixant l’autobús i al Vinil () cacauets, i un taxi, que és fosc. Jardinetto plovent, un terrat i un valent i el John Locke que és lo més, la Tancredi també i els Fisher, som serieadictes totals. a Mallorca és bon bar i un petó dins el mar i gravant videoclips a les 6 del matí. Roques, penya-segats, marramiau. I és que des que et conec que és com estiu. Des que estem junts que és com estiu.
Dedicant-te ‘Cap d’any’ i comprant mitjons curts i la Guàrdia al febrer per nosaltres dos sols i allà Escòcia “coffe with a little milk”. Dibuixant aquest disc i tots els nostres “miaus”i els rodolfos que sempre toquem pel carrer. I està clar que és que tot és “u_mä-xim” perquè... Des que et conec que és com estiu Des que estem junts que és com estiu.

u_mä

Final Feliç

Ell va dir piscines, ella trampolins. Ell va dir planetes, ella va dir ‘quins?’ I quina pena es desencís, què rotunda i què valent; no va ser, precisament, no va ser un final feliç. Ell va dir quimonos, ella maniquís. Ell va dir tigressa, ella colibrís. I quina pena es desencís, què dolenta i què dolent; no va ser, precisament, no va ser un final feliç. Ell va dir llimones, ella va dir groc. Ell va dir pintura, ella va dir pot. I quina pena es desencís, què dolenta i què dolent; no va ser, precisament, no va ser un final feliç. I quina pena es desencís, què rotunda i què valent; no va ser, precisament, no va ser un final feliç.

Joan Miquel Oliver

Las palmeras del amor

Desde ayer no somos tan diferentes como dicen los demás. Dentro de esta jaula gris hay muchos tigres y casi nadie alrededor. ¡¡Hola!! ... no me digas que no, tenemos que huir, nos pueden comer. Nada, no me digas nada, corre para llegar a un lugar mejor. ¿Dónde está el cuadrado azul con cuadros raros de sonrisas en el mar? ¿Cómo es el viento que toca tus dientes y los vuelve de neón lila? No se pueden tocar, qué cara tendrías si fuera de día. Brazos pequeños al despertar, ojos y piernas para buscar las palmeras del amor. Nada, no me digas nada, piensa que no habrá mañana. Luego sube a la montaña, donde ya no se ve nada. Si piensas que no queda nada, luego se volverá todo contra ti.

Extraperlo