Monday, April 12, 2010

Tot torna a començar


Quan d’un cel blau del nord somriguin
núvols blancs i bufi el vent,
i els teus pulmons s’inflin com veles,
i el sol t’escupi raigs al front.
Quan els pit-rojos i les caderneres,
els gaigs, les garses i els mussols
refilin a l’uníson la melodia
que tens al cor potser que comencis a sospitar.

I tothom sap que la sospita és la primera forma de fe que existeix

Quan recuperis tots els fragments
d’aquest naufragi que és la memòria,
d’aquests parracs ja no en direm corbates
i d’aquesta espelma no en direm llum.

Quan de la fosca nit salvatge
l’udol dels llops convocant la lluna
recorri en calfreds els petits cossos dels vostres fills
és que tot torna a començar.

O potser tu mai has tingut un amic imaginari,
opotser tu mai li has demanat res al teu àngel de la guarda,
o potser tu mai t’has sentit fill d’un pare desconegut.


Mishima

2 comments:

ichabodcrane said...

:)

Sakalisker said...

De debó tot torna a començar?¿ o potser és que no sóm capaços de distingir els limits entre el final i l'inici de tot, de res! Bona cançó dels Mishima!